El model directiu de les escoles i instituts és complex. Se situa en un punt indeterminat d'autonomia o de dependència (segons es miri) envers el sistema. Es tracta d'un tret característic del model que s'ha mantingut des de la instauració de la LODE,. Ara bé, admet diverses concrecions en funció del moment històric, del context, de la cultura de centre i, també, dels factors mentals (concepcions, valors, esquemes mentals) dels qui exerceixen el càrrec.
Quan hom accedeix de bell nou a la direcció ho fa desorientat, sense conèixer les normes del joc. Comencen a sortir temes, problemes, dificultats davant les quals ha d'intervenir i, sense adonar-se'n, hom es va construint una idea intuïtiva del funcionament del sistema educatiu. A mesura que dóna resposta a preguntes com: que s'ha de fer davant d'aquesta situació?, qui em pot orientar?, quin és el paper del director/a?, quin grau d'autonomia/dependència posseeix?, en què consisteix la participació?, quin és el paper del Consell Escolar?... es formant la seva pròpia idea del model directiu:
Al llarg de la sessió es presenten els fonaments del model directiu de tipus participatiu, s'observa la seva evolució en els darrers trenta anys i es fomenta el diàleg i l'intercanvi d'opinions entre els assistents entorn dels seus trets característics i la incidència que tenen en la feina quotidiana.

L'exercici de la direcció implica realitzar un conjunt de funcions que garanteixin el bon funcionament del centre. Quan hom observa la delimitació que se'n fa als documents legislatius s'adona que es tracta d'una formulació ambigua, que admet múltiples concrecions i, per tant, resulta difícil formar-se'n una imatge comprensiva.
En el decurs de la sessió es plantegen algunes característiques generals de la feina dels directius escolars; s'efectua una classificació de les diverses tasques que duen a terme; es fomenta l'anàlisi i la reflexió sobre la seva importància, dificultat, grau de preparació… i, finalment, es consideren les competències necessàries per dur-les a terme d'una manera exitosa.

L'estil directiu ens remet a la manera singular que cada directiu té de fer les coses, de plantejar-se la relació amb les persones amb qui treballa, d'entendre la seva posició en el conjunt del sistema, d'intervenir en els conflictes… en definitiva, de fer la feina.
Quan girem la vista enrere i repassem els directius que hem conegut, és fàcil que ens vinguin a la memòria etiquetes com "bona persona", "buròcrata", "relacions públiques", "personalista", "activista social", "autoritari", "legalista", "cremat", "paternalista" que indiquen tendències en la seva manera de ser i d'actuar.
En el decurs de la sessió es delimitaran els aspectes que configuren l'estil directiu tot partint de l'anàlisi d'algunes situacions aportades pels assistents.

Reunión estatal del Área de Didáctica y Organización Escolar dedicada a considerar estrategias de acción para el desarrollo del Área ante la puesta en marcha del Espacio Europeo de Educación Superior. Entre otros temas, va a considerarse:
a) La situación de los Planes de Estudio de Grado en las universidades españolas en el momento actual
b) Desarrollo postgrados interuniversitarios: Masters y Maestrías
c) Sistemas de calidad en la acreditación de títulos: la visión de la ANECA, de la ACECAU y de la Universidad

La realitat dels instituts de secundària és polièdrica. Entre els múltiples anàlisis possibles, darrerament està prenent una gran volada l'exposició de les dificultats derivades d'atendre alumnes que mostren escàs o nul interès per l'aprenentatge. Aquest fet comporta l'aparició de problemes de diversa índole a les aules (disrupcions, convivència, disciplina, normes d'aula, atenció a la diversitat...) i al conjunt del centre (agrupament dels alumnes, adscripció del professorat als curs, reunions d'equips docents, avaluació i promoció dels estudiants, relacions interetapes...) i a la comunitat (relació amb pares, coordinació amb agents socials...)
Tot això afecta els docents en la seva feina quotidiana. Cadascú l'afronta des d'uns posicionaments personals singulars, amb una manera de fer i d'entendre l'ensenyament secundari que s'ha anat construint al llarg del temps, amb un itinerari i unes experiències professionals... Amb aquest bagatge, el docent entra a l'aula i procura donar resposta a les qüestions del dia a dia, tal com se li presenten. Els resultat de tot plegat dóna lloc a una determinada actitud davant la feina: entusiasme, passivitat, allunyament afectiu, escepticisme, exploració de nous rols... que és determinant en la satisfacció professional i en el benestar personal de cada docent.
La clau de la satisfacció professional no és en el alumnes (els seu aprenentatge i/o comportament) ni en els pares (la col.laboració o el reconeixement per la feina feta) sinó en cadascú de nosaltres, en cada professor i professora.

L'escolarització obligatòria als municipis que es troben sotmesos a l'arribada de fluxos migratporis constitueix una realitat complexa, en la qual cal tenir en compte múlitples aspectes: polítics, sociològics, ètnics, morals… Al capdavall, però, cal prendre decisions de tipus organitzatiu: s'ha de decidir a quin centre es matricula cada nen, s'ha d'establir un nombre de places de reserva a cada centre, s'ha de procurar evitar la guettització, s'han de tenir en compte les possibilitats i realitats de cada centre… I un cop s'ha fet tot això, cal que els centres i els professionals prenguin les opcions educatives més adequades a cada situació.
Les decisions de tipus administratiu, per tant, ha de posibilitar i afavorir el treball educatiu que es du a terme al centres i a l'entorn. Des d'aquesta perspectiva es realitza una cesio de treball amb els directius dels centres educatius de Manlleu, els assessors (LIC, EAP, etc.) d'aquests centres i els tècnics municipals d'educació per tal de valorar la situació actual del municipi, tot partint de les valoracions i aportacions dels assistents i, també, per plantejar alterantives i reptes de futur.

Anàlisi d'algunes qüestions d'actualitat pel que fa a la dimensió organitzativa de la millora de la confivència, posant una atenció especial a la interenvenció del assessors LIC.
Es plantegen les qüestions que s'apunten a continuació i s'hi procura donar desposta a partir d'un diàllen entre els participants
a.- Quina relació hi ha entre un centre ben organitzat i el clima relacional?
b.- Quins avantatges i quines dificultats de caire organitzatiu pot suposar per un centre el fet de desposar d'un Projecte de Convivencia?
c.- Quins són els elementes organitzatius que cal abordar per a la millora de la convivencia?
d.- Com caldria abordar la necessitat de participació real de tots els membres de la comunitat educativa?
e.- Quins són els elements fonamentals i què s'hauria de ternir present per donar suport a un Pla de Convivencia?
f.- Quines competències bàsiques haurien de tenir els assessors?
g.- Quins dos errors fonamentals caldria evitar a l'hora de dissenyar el Projecte de Convivencia? Quins dos elements són imprescindibles?

El vincle fonamental que uneix un col.lectiu notable de persones al voltant de GROC és la millora de l'educació. Aquest objectiu es concreta de maneres actes diversos: les trobades de GROC, una conferència, una sessió de treball, un curs, etc. Ara bé, per damunt de la feina hi ha les persones; les relacions interpersonals. Per tal de fomentar-les, tot passant una bona estona plegats, el darrer dissabte del mes de juny organitzem una Jornada Lúdica que, d'acord amb un dels principis fundacionals del grup, és oberta a tothom que vulgui passar un dia o un cap de setmana a un dels darrers racons màgics de la Costa Brava. T'hi esperem!
El vínculo fundamental que une un colectivo notable de personas en torno a GROC es el interés por la mejora de la educación. Ello da lugar a encuentros de trabajo, conferencias, cursos, etc. mediante las cuales se establecen relaciones profesionales. Más allá del trabajo, se encuentran las personas, las relaciones de amistad. Para cultivarlas y fortalecerlas, el último sábado de junio GROC organiza una Jornada Lúdica que, de acuerdo con los principios fundacionales del grupo, es abierta a cualquier persona que quiera pasar un día o un fin de semana en un de los últimos rincones mágicos de la Costa Brava. Te esperamos!

L'afrontament de situacions de conflicte entre el professor i alumne forma part de la feina quotidiana dels ensenyants; ara i sempre. Malhauradament, sembla que en els darrers temps ha pres major rellevància, amb termes diversos: indisciplina, disrupció, enfrontament, provocació... que, en termes generals, són viscuts com situacions de tensió, en les quals es posa a prova la competència professional del docent per a la conducció del grup classe.
Els docents dels diversos nivells educatius han de posseir i/o desenvolupar competències específiques per a l'afrontament de situacions de tensió que han d'adequar a les característiques dels alumnes (primària-secundària), del context (rural-urbà), del destinatari (alumnes, pares, companys...), tot partint dels trets de personalitat i del bagatge professional de cadascú.
A llarg del curs es presentaran alguns fonaments per a l'afrontament d'aquestes situacions, es comentaran casos reals, s'aportaran algunes pautes d'actuació, es fomentarà l'intercanvi d'experiències i estratègies entre els participants per a l'afrontament exitós d'aquestes situacions des d'una perspectiva competencial.