Sessió formativa adreçada a opositors que s'estan preparant per a la participació en un procés de selecció per a l'accés a la funció pública docent.
La primera part de la sessió es destina a plantejar alguns factors interns a tenir en compte en l'afrontament del procés selectiu: motivació, actitud davant l'estudi, planificació de la tasca a realitzar, etc.
La segona part de la sessió es destina a exposar alguns fonaments bàsics de l'activitat planificadora en educació: quin sentit té? i com és fa?. També s'aporta un esquema bàsic a tenir en compte en la realització de la programació i de la unitat didàctica i es plantegen algunes qüestions a tenir en compte en l'elaboració i en els aspectes formals (format de presentació)

Continuació del treball de la Xarxa CB. Vegeu sessió de 22 d'octubre 2008.

La millora de la convivència als centres educatius és un repte difícil que es troba en mans dels seus protagonistes: fonamentalment, docents i directius, els quals han de comptar amb la col.laboració de la resta de la Comunitat Educativa.
A l'hora de dissenyar un mòdul de formació adreçat a directius interessats per aquesta qüestió s'han tingut en compte diversos aspectes que orientaran el desenvolupament de les sessions:
a.- La conveniència de partir d'un enfocament global de la qüestió convivencial tot argumentant la necessitat d'un abordatge integral, tot considerant-hi específicament l'actuació dels directius. A aquesta qüestió hi pot contribuir el text: "La millora de la convivència als centres educatius. Què poden fer-hi els equips directius? que es troba a http://www.joanteixido.org/cat/jornadaConvivencia06.htm i també l'apartat que s'hi dedica a "L'escola respira calma" http://www.joanteixido.org/cat/respiracalma.htm
b.- La necessitat d'efectuar una presentació i comentari dels aspectes organitzatius inclosos al Projecte de Convivència del Departament d'Educació: participació, estructura i gestió de recursos i normes.
c.- L'oportunitat de recollir les necessitats i actuacions endegades pels centres per tal de fomentar l'intercanvi de pràctiques i pautes d'abordatge entre el assistents i, alhora, analitzar rols que han d'assumir els directius, els reptes que se'ls presentaran i les competències professionals necessàries per afrontar-los amb èxit.

L'afrontament del procés selectiu depara una oportunitat de progrés personal; contribueix al desenvolupament de competències d'autocontrol i d'afrontament de l'estrés. Abans de l'oposició, cal estudiar el temari i preparar la programació; resulta clau per aprovar. Ara bé, no ho garanteixen. A banda de l'estudi, l'actitud i el comportament del candidat durant les diverses etapes de l'oposició són determinants. I, a més, deparen una oportunitat de guanyar autoestima, confiança en hom mateix que pot ser molt útil davant futurs reptes, tant professionals com personals.
La manera com es planteja el tema, l'ordre i la sistematicitat en la redacció, la intervenció durant la sessió de lectura (parsimònia, postura corporal, respiració, tempo, pauses...), l'exposició i l'adequació de la programació al temps que es disposa... tenen major importància del que hom inicialment es planteja.
Al llarg de les sessions es faran exercicis d'anticipació dels reptes que caldrà afrontar i es fomentarà la reflexió dels assistents entorn de la importància de la preparació interna per a l'afrontament exitós del procés selectiu.

Continuació del treball de GROC iniciat el 29-09-2008

II Encuentro de FODIPO que tiene como finalidad general la consolidación de la RED entre Universidades de Europa y Latinoamérica, así como una mejor comprensión de la problemática regional y local que condiciona la Profesión Docente.
El seminario pretende alcanzar los siguientes objetivos:
a) Fortalecer la asociación entre ambas regiones a través del asesoramiento brindado por las redes de instituciones de la Unión Europea y América Latina, a fin de lograr una mejor comprensión de la problemática regional y sectorial que condiciona la Profesión Docente.
b) Reunir los conocimientos existentes en los ámbitos pertinentes de las relaciones entre la Unión Europea y América Latina con el fin de contribuir a la reflexión acerca de la Profesión Docente.
c) Fortalecer la red de intercambio de información, formación e investigación sobre las políticas y las líneas investigación en la Profesión Docente de todos los niveles educativos (inicial, primaria, secundaria y superior), constituyendo para ello una unidad dinamizadora de conocimiento; de cooperación internacional y de innovación continua del conocimiento.
d) Conformar una línea de investigación conjunta sobre la Profesión Docente

Continuació del treball de la Xarxa CB. Vegeu sessió de 22 d'octubre 2008.

Trobada a mig quadrimestre amb els estudiants de l'assignatura "Disseny, desenvolupament i innovació del currículum" que han optat per la modalitat B d'avaluació continuada. També poden assistir-hi, voluntàriament, els qui segueixen la modalitat A.
A la primera part de la sessió els formadors plantejaran un seguit d'aspectes a tenir en compte en la posada en marxa del currículum en els centres, posant una especial atenció en allò que fa referència a la dimensió organitzativa. La segona part es destina a comentar alguns treballs elaborats pels estudiants i a plantejar la darrera part del curs.

El context en el qual es du a terme l'educació formal (bàsicament, les escoles i els instituts) experimenten canvis constants derivats de l'extrema mobilitat de la societat actual. Les coses duren poc; anar a la moda s'imposa; tot és fugisser; assistim a un crisi de valors i de confiança en el sistema... I quan tirem la vista enrere ens adonem que en poc més de vint anys s'ha passat de l'aula, la pissarra, la lliçó magistral y els exàmens... als equips multiprofessionals, els ordinadors i canons de projecció, els desdoblaments, l'atenció a la diversitat, etc. Al costat d'aquests canvis formals, la cultura escolar evoluciona lentament, amb parsimònia. L'organització i la direcció dels centres han d'assumir aquests contrast de velocitats: la llebre i la tortuga, l'AVE i el tren de càrrega, el discurs i la realitat.
La relació dels centres amb el suprasistema (l'Administració educativa) també ha sofert una evolució notable: de l'entusiasme per la participació (dels professores, alumnes i famílies) a la burocratització i la crisi; de l'excés legislatiu (LODE, LOGSE, LOPEGCD, LOCE, LOE) a l'escassa o nul.la incidència a la realitat de les aules; de la autonomia curricular a l'èmfasi per les competències bàsiques i la pressió pels resultats; del "cafè per tothom" a la proliferació de planes estratègics, projectes d'innovació, etc; de l'estricta subordinació al DOGC a la relaxació i l'absència d'empara de la web, etc.
Els directius escolars han de comprendre i acceptar aquesta realitat per afrontar la feina quotidiana. No els queda altre remei. D'una banda, perquè l'extrema fragilitat del sistema implica l'adopció d'una actitud de permanent adaptació al canvi: allò que aprenen avui potser que ja no els serveixi el proper curs. De l'altra, perquè la seva posició a l'organització (el model directiu) es troba en una situació d'indefinició permanent, amb línies de força que estiren vers extrems contraposats.