Continuació del treball de la Xarxa CB. Vegeu sessió de 22 d'octubre 2008.

Vegeu la sessió del 6 d'abril de 2009

Segona part de l'assessorament iniciat el març de 2009.
Els assistents han elaborat un relat d'una situació d'aula en la qual consideren que haurien pogut actuar d'una altra manera, que es van quedar amb ganes de repensar,de reelaborar en diferit.
Es llegeixen, es comenten i s'analitzen els fragments més significatius d'acord amb la tria prèvia efectuada pel formador. Els consideren els diversos factors de gestió d'aula, es comenten possibles conductes docents que permetrien afrontar les situacions exposades d'una manera exitosa i, finalment, es desgrana el procés a seguir en l'adquisició o el desenvolupament de competències professionals que contribueixin a l'afrontament de futures situacions similars a les exposades.

La millora de la convivència només és possible quan el centre adopta una actitud de compromís davant d'aquest objectiu i, per tant, assumeix autonomia. Arran d'aquest plantejament bàsic un equip de recerca constituït per professorat de primària i secundària du a terme una recerca, que compta amb els suport de la Fundació Propedagògic, en la qual es pretén identificar quines són les principals dificultats per a la millora de la convivència als centres per tal de proposar estratègies i accions de millora.
La segona sessió de treball es destinarà a la preparació per a la realització dels Grups de Debat: convocatòria i instruccions als participants, ús del protocol, realització de la sessió, presa d'anotacions durant la sessió, aspectes logístics:: documentació, etc.

Continuació del treball de GROC iniciat el 29-09-2008.

Continuació del treball de la Xarxa CB. Vegeu sessió de 22 d'octubre 2008.

El model directiu de les escoles i instituts és complex. Se situa en un punt indeterminat d'autonomia o de dependència (segons es miri) envers el sistema. Es tracta d'un tret característic del model que s'ha mantingut des de la instauració de la LODE,. Ara bé, admet diverses concrecions en funció del moment històric, del context, de la cultura de centre i, també, dels factors mentals (concepcions, valors, esquemes mentals) dels qui exerceixen el càrrec.
Quan hom accedeix de bell nou a la direcció ho fa desorientat, sense conèixer les normes del joc. Comencen a sortir temes, problemes, dificultats davant les quals ha d'intervenir i, sense adonar-se'n, hom es va construint una idea intuïtiva del funcionament del sistema educatiu. A mesura que dóna resposta a preguntes com: que s'ha de fer davant d'aquesta situació?, qui em pot orientar?, quin és el paper del director/a?, quin grau d'autonomia/dependència posseeix?, en què consisteix la participació?, quin és el paper del Consell Escolar?... es formant la seva pròpia idea del model directiu:
Al llarg de la sessió es presenten els fonaments del model directiu de tipus participatiu, s'observa la seva evolució en els darrers trenta anys i es fomenta el diàleg i l'intercanvi d'opinions entre els assistents entorn dels seus trets característics i la incidència que tenen en la feina quotidiana.

La ausencia de candidatos a la dirección constituye una de los rasgos característicos del nuestro modelo directivo. Se trata de una cuestión compleja que puede ser abordada desde diversos puntos de vista que se desarrollarán a lo largo de la conferencia. He aquí algunos de los factores a considerar:
a) Los resultados de los informes oficiales ponen de manifiesto la ausencia de candidatos.
b) Los cambios en el modelo (incentivos?) y los resultados que de ellos se desprenden
c) Ausencia real? o ficticia? de candidatos
d) La continuidad ininterrumpida en el cargo ¿es buena o mala? Depende, todo depende.
e) De la elección a la selección: el valor de una "S"
f) El rol de la administración: velar/presionar/estimular para que alguien asuma el cargo.
g) No es sólo una cuestión de modelo: una tendencia que se repite en otros países.
Estas consideraciones nos permitirán afrontar el objetivo básico de la conferencia: ¿qué hacer? ante esta realidad, para lo cual debe efectuar-se un análisis global del microsistema educativo y, simultáneamente, una análisis situacional de cada realidad.

La millora de la convivència només és possible quan el centre adopta una actitud de compromís davant d'aquest objectiu i, per tant, assumeix autonomia. Arran d'aquest plantejament bàsic un equip de recerca constituït per professorat de primària i secundària du a terme una recerca, que compta amb els suport de la Fundació Propedagògic, en la qual es pretén identificar quines són les principals dificultats per a la millora de la convivència als centres per tal de proposar estratègies i accions de millora.
La tercera sessió de treball es destinarà a l'elaboració de la síntesi dels aspectes tractats al Grup de Debat: criteris d'elaboració del document de síntesi, estructura, format de les anotacions, aspectes formals, textualitat, etc.

L'exercici de la direcció implica realitzar un conjunt de funcions que garanteixin el bon funcionament del centre. Quan hom observa la delimitació que se'n fa als documents legislatius s'adona que es tracta d'una formulació ambigua, que admet múltiples concrecions i, per tant, resulta difícil formar-se'n una imatge comprensiva.
En el decurs de la sessió es plantegen algunes característiques generals de la feina dels directius escolars; s'efectua una classificació de les diverses tasques que duen a terme; es fomenta l'anàlisi i la reflexió sobre la seva importància, dificultat, grau de preparació... i, finalment, es consideren les competències necessàries per dur-les a terme d'una manera exitosa.

La contribució de la recerca educativa a la millora real d'allò que succeeix en els centres educatius, tant des d'una dimensió organitzativa (millora institucional) com des d'una dimensió didàctica (millora del treball a l'aula), constitueix un etern tema de debat entorn del qual poden fer-se múltiples discursos i aportar-hi arguments de diversa naturalesa des de diversos posicionaments. Al capdavall, tanmateix, cal reconèixer que l'aportació de la recerca a la millora de la pràctica és feble, a voltes, gairebé imperceptible. Els pràctics desconfien dels investigadors, els perceben allunyats de la seva realitat quotidiana, desconeixedors del que passa realment a les aules. Els investigadors defensen el caràcter científic de les seves troballes, per la puresa dels seus plantejaments i això sovint fa que ignorin la realitat; estan més preocupats per l'acompliment dels requisits formals de la recerca, per la publicació en revistes especialitzades...
Per tal que la recerca educativa acompleixi la funció social que la legitima ha d'estar íntimament interconnectada amb la realitat. D'una banda, recollint les demandes i necessitats i, de l'altra, transferint els resultats de la feina feta. Els graus i les modalitats de transferència del coneixement són diversos: conscienciació, formació, assessorament, participació en processos d'innovació...
Durant els darrers cinc anys GROC ha endegat una línia de treball que es basa en el treball tot partint de les preocupacions dels centres per tal de retornar-los propostes de millora contextualitzades.
Al llarg de la sessió de treball s'exposaran els fonaments del model tot partint de les realitzacions pràctiques que ha dut a terme i de les que es troben en procés de realització.