La introducció de les CB al currículum respon a una qüestió ben evident: la necessitat de garantir alguns aprenentatges bàsics a la fi de l'escolatiat. Ara bé, això s'ha de continuar fent amb l'estructura actual basada en l'existència d'àrees curriculars i professorat especialista. Es tracta, per tant, d'un repte compartit que exigeix una estreta col.laboració entre el professorat.
En el decurs de la sessió s'explorarà la idea que els assitents tenen de les CB; s'analitzarà quines són, quin sentit tenen, com poden treballar-se i com pot fer-se un desplegament curricular a nivell de centre i d'aula.
Es partirà del treball realitzat amb la Xarxa CB del Departament d'Educació. Els materials elaborats es troben a http://www.joanteixido.org/cat/CB.php.

El treball dels monitors i les monitores que atenen els alumnes durant els períodes no lectius (menjador escolar, acompanyament durant la sisena hora, acollida matinal...) implica la intervenció en situacions de conflicte que poden ser de diversa tipologia i de diversa gravetat.
Els professionals que treballen en aquests àmbits han d'estar predisposats a intervenir-hi i, alhora, han de disposar d'algunes pautes d'intervenció que es permetin fer-ho d'una manera fonamentada, eficaç i, alhora, educativa.
En el decurs de la sessió s'efectuaran algunes consideracions sobre la intervenció en situacions de conflicte; es tractaran els principals reptes que es desprenen de l'abordatge i s'exploraran els principals reptes i inseguretats que han d'afrontar les monitores, tot partint de les seves aportacions.

L'acompanyament dels alumnes que utilitzen el transport escolar pot devenir una tasca difícil. Són múltiples els factors que hi incideixen: el nombre i la tipologia dels nois i noies; el nivell educatiu; l'horari, etc. Una de les funcions que han d'exercir els acompanyants consisteix a vetllar perquè es desenvolupi d'una manera pacífica i, si s'escau, intervenir davant possibles situacions de conflicte: aldarulls, baralles, paraules o gestos grollers... Ara bé, això no és fàcil.
En el decurs de la conferència s'exploraran les principals situacions a les quals s'ha de fer front; es consideraran els aspectes a tenir en compte en la intervenció i es fomentarà l'intercanvi d'opinions entre els assistents.

El desenvolupament dels diversos continguts curriculars depara l'oportunitat de treballar les diverses CB. Es tracta de tenir clar de quina manera s'hi contribuirà des de les diverses àrees. En el decurs de la sessió es presentaran exemples de propostes docents arran de les qual s'observaran les possibilitats d'incidir en el desenvolupament de les CB. Es proposaran exercicis pràctics als assistents que hauran de realitzar en grup.

La gestió de l'aula és la base de la feina docent. Ho és ara i ho ha estat sempre. Els professors de secundària han de posseir i/o desenvolupar competències específiques per a l'establiment de relacions interpersonals positives amb els alumnes, per a l'establiment i el respecte de normes de funcionament i de relació a l'aula i, també, afrontament de situacions de tensió que han d'adequar a les característiques dels alumnes, del context, del destinatari... tot partint dels trets de personalitat i del bagatge professional de cadascú.
El professor de secundària s'identifica amb una matèria (tecnologia, matemàtiques, anglès, música...) i procura que els alumnes aprenguin. Ara bé, per aconseguir-ho d'una manera eficaç hade posar atenció a un conjunt de factors (arribar, saludar els alumnes, posar ordre, advertir els qui xerren, resoldre un conflicte, avortar una agressió...) que afavoreixen la creació d'un clima de treball que possibiliti l'aprenentatge. Es tracta d'analitzar i prendre consciència del què fem (autoconeixement), de conèixer noves alternatives (repertori de conductes docents) per tal de valorar-ne les possibilitats d'ús i, si es considera oportú, desenvolupar les competències necessàries per dur-ho a la pràctica.

La feina educativa es realitza en equip. Perquè els diversos integrants d'un equip actuïn d'una manera coordinada és imprescindible la comunicació. Ara bé, això no és fàcil. A vegades, perquè no hi ha temps; altres, perquè no hi ha bona sintonia entre les persones; altres, perquè apareixen barreres que ho dificulten o distorsionen els resultats; altres, perquè no han quedat clares les responsabilitats i els circuïts de presa de decisió...
Convé que els centres educatius es dotin d'eines i instruments per a l'optimització de la comunicació entre les diverses estructures i els diversos membres de l'organització. Ara bé, la millora no és possible sense les persones; és imprescindible que els diversos professionals millorin la seva competència comunicativa, tant en allò que fa referència a aspectes tècnics (protocols, canals coneguts i compartits, adequació formal, etc.) com en els aspectes actitudinals: predisposició, orientació a l'altre, assertivitat, etc.
En el decurs de la sessió efectuarem una presentació dels diversos aspectes i es comentaran algunes alternatives de millora adequades a la realitat del centre.

Sessió inicial del Seminari GROC 2010-2011. Establiment del Pla de Treball.