El clima escolar és quelcom subjectiu, voluble, però que té una gran incidència en la dinàmica dels centres. Es un constructe compartir en el qual els equips directius tenen algunes coses a dir-hi i a fer-hi.
A llarg de la sessió de treball s'analitzaran les diverses dimensions a tenir en compte en la millora escolar, es plantejarà el concepte de clima escolar, es considerarà la possibilitat d'avaluar-lo i caracteritzar-lo i, finalment, es consideraran les possibilitats de millora des de la perspectiva dels directius.
En el decurs de la sessió es farà referència als documents elaborats per GROC referits als clima escolar (http://www.joanteixido.org/cat/clima.htm), a la Intervenció dels directius davant els conflictes organitzatius (http://www.joanteixido.org/cat/conflicte.htm) i a la intervenció dels directius en la millora de la convivència (http://www.joanteixido.org/pdf/convivencia/ponencia_cat_06.pdf).
Se n'aconsella la distribució i la lectura prèvia entre els participants per tal d'afavorir el diàleg entre els participants al llarg de les sessions de treball.

El model directiu de les escoles i instituts és complex. Se situa en un punt indeterminat d'autonomia o de dependència (segons es miri) envers el sistema. Es tracta d'un tret característic del model que s'ha mantingut des de la instauració de la LODE,. Ara bé, admet diverses concrecions en funció del moment històric, del context, de la cultura de centre i, també, dels factors mentals (concepcions, valors, esquemes mentals) dels qui exerceixen el càrrec.
Quan hom accedeix de bell nou a la direcció ho fa desorientat, sense conèixer les normes del joc. Comencen a sortir temes, problemes, dificultats davant les quals ha d'intervenir i, sense adonar-se'n, hom es va construint una idea intuïtiva del funcionament del sistema educatiu. A mesura que dóna resposta a preguntes com: que s'ha de fer davant d'aquesta situació?, qui em pot orientar?, quin és el paper del director/a?, quin grau d'autonomia/dependència posseeix?, en què consisteix la participació?, quin és el paper del Consell Escolar?... es formant la seva pròpia idea del model directiu.
L'exercici de la direcció implica realitzar un conjunt de funcions que garanteixin el bon funcionament del centre. Quan hom observa la delimitació que se'n fa als documents legislatius s'adona que es tracta d'una formulació ambigua, que admet múltiples concrecions i, per tant, resulta difícil formar-se'n una imatge comprensiva.
Al llarg de la sessió es presenten els fonaments del model directiu de tipus participatiu, s'observa la seva evolució en els darrers trenta anys i es fomenta el diàleg i l'intercanvi d'opinions entre els assistents entorn dels seus trets característics i la incidència que tenen en la feina cuotidiana. També es plantegen algunes característiques generals de la feina dels directius escolars; s'efectua una classificació de les diverses tasques que duen a terme; es fomenta l'anàlisi i la reflexió sobre la seva importància, dificultat, grau de preparació...

La millora de la convivència als centres educatius és un repte difícil que es troba en mans dels seus protagonistes: fonamentalment, docents i directius, els quals han de comptar amb la col.laboració de la resta de la Comunitat Educativa.
A l'hora de plantejar la sessió de formació adreçada a directius s'ha tingut en compte la conveniència de partir d'un enfocament global de la qüestió convivencial tot argumentant la necessitat d'un abordatge integral, tot considerant-hi específicament l'actuació dels directius. A aquesta qüestió hi pot contribuir el text: "La millora de la convivència als centres educatius. Què poden fer-hi els equips directius? que es troba a http://www.joanteixido.org/cat/jornadaConvivencia06.htm i també l'apartat que s'hi dedica a "L'escola respira calma" http://www.joanteixido.org/cat/respiracalma.htm

Sisena sessió de treball del Seminari GROC.

Sessió de difusió del treball realitzat per la Xarxa CB sobre competència d'Aprendre a aprendre.

El trabajo de las monitoras que atienden el servicio de comedor escolar implica la intervención en situaciones de conflicto que pueden ser de diversa tipología y de diversa gravedad.
Quines asumen tal responsabilidad deben estar dispuestos a intervenir y, a su vez, deben disponer de algunas pautas para el paso a la acción que les permita hacerlo de una manera fundamentada, eficaz y, también, educativa.
A lo largo de la sesión se efectuarán algunas consideraciones sobre la intervención en situaciones de conflicto; se trataran los principales retos que se desprenden de su abordaje y se explorarán algunas de las inseguridades que deben superar, partiendo de las aportaciones de las asistentes.

Durante la primera parte de la intervención se van a comentar y caracterizar las principales dificultades experimentadas por los asistentes, se delimita el concepto "gestión del aula", se exponen los aspectos que contribuyen a la gestión funcional del aula y se tiene en cuenta el protagonismo del docente en el logro de un buen clima de aula y, por extensión, en la contribución a la mejora de la convivencia en el centro.
A continuación se procede a considerar los aspectos a tener en cuenta en el afrontamiento de situaciones cotidianas partiendo de la lectura de un caso real. La última parte de la sesión se destina a un coloquio.

La tutoria al professorat novell respon a una idea de sentit comú: un professional amb experiència acompanya i ajuda un altre que es troba en període de formació a aprendre l'ofici. A bona part de països es compta amb programes d'inducció a la docència, en el quals el professor-mentor hi té una importància cabdal.
A casa nostra, amb la posada en marxa del programa Comencem bé! s'han fet els primers passos, per bé que encara queda força camí per recórrer. A la sessió es considerarà algunes qüestions que es plantegen els tutors del professorat novell: què significa això de fer de tutor d'un novell? quines són les principals dificultats que afronten els novells? de quina manera se'ls pot ajudar? quines coses han de saber fer els tutors? què els pot aportar?
Procurarem fer-ho d'una manera participativa, tot partint d'un cas pràctic que afavorirà la intervenció dels assistents.

Primera sessió de treball que correspon al mòdul "El centre educatiu, una organització que aprèn" del Programa de Formació Permanent de Directius escolars. Ed. Primària

Matèria transversal dels Programes de Postgrau de la Universitat de Girona dirigida al desenvolupament de competències per a la comunicació científica. Es consideren aspectes d'expressió oral inherents al desenvolupament de les competències comunicatives per dur a terme accions de difusió de la recerca així com els criteris d'elaboració i ús de presentacions gràfiques.