Segona sessió de treball que correspon al mòdul "El centre educatiu, una organització que aprèn" del Programa de Formació Permanent de Directius escolars. Ed. Primària

Matèria transversal dels Programes de Postgrau de la Universitat de Girona dirigida al desenvolupament de competències per a la comunicació escrita per a la redacció de textos científics per a la presentació de comunicacions i pòsters a congressos i reunions científiques, redacció d'articles o elaboració de textos divulgatius.

La millora de la convivència constitueix una qüestió prioritària. Les diverses investigacions realitzades posen de manifest que els episodis de violència són una realitat en els diversos àmbits educatius. L'afrontament de la problemàtica requereix una resposta integral, en la qual s'han de considerar, d'una manera coordinada, diverses dimensions: a) educativa; b) professional; c) comunitària; d) organitzativa y e) operativa o de resolució de conflictes. A la conferència s'exposaran els resultats d'una recerca efectuada a 88 instituts de Catalunya i es donaran pautes per a l'abordatge integral de la convivència, en el qual hi intervinguin els diversos actors comunitaris. Finalment, es considerarà el paper que hi tenen els psicopedagogs.

Setena sessió de Treball del Seminari GROC

Segunda parte del curso iniciado en enero 2010. Los asistentes han elaborado el relato de una situación de aula en la que considerar que podrían haber actuado de otra manera, que se quedaron con ganas de repensar en diferido.
Se leen, se comentan y se analizan algunos fragmentos significativos de acuerdo con la selección efectuada por el formador. Se consideran los diversos factores de gestión del aula, se comentan posibles conductas docentes que permiten afrontar las situaciones expuestas de una manera exitosa y, finalmente, se analiza el proceso a seguir en la adquisición/desarrollo de competencias profesionales que favorezcan adquirir mayor seguridad en uno mismo en el afrontamiento de futuras situaciones .

En un punto indeterminado de autonomía o de dependencia (según se mire) en relación al sistema. Se trata de un rasgo característico del modelo que se ha mantenido desde la instauración de la LODE que admite diveras concreciones según el momento histórico, según el contexto, según la cultura de centro y, también, según los factores mentales(concepciones, valores, esquemas mentales) de quien ejerce el cargo.
Cuando uno accede a la dirección lo hace sin conocer las normas del juego. Empiezan a surgir temas, problemas, dificultades ante las que debe actuar y, sin darse cuenta, se va construyendo una idea intuitiva del funcionamiento del sistema educativo y de su papel como directivo. A medida que va dando respuesta a preguntats como ¿qué debo hacer ante esta situación?, ¿qué me conviene hacer?. ¿qué repercusiones van a derivarse de mi actuación? ¿quién me puede orientar? ¿que grado de autonomía/dependencia poseo? ¿cuál es el papel del consejo escolar?, ¿lo concibo como una ayuda o como un estobo?... se va formando su propia autoimagen como director/a y, también, del modelo directivo y del modelo organizativo, tanto a nivel macro como micro.
Al lo largo de la sesión se plantearan las dificultades que se plantean a los directivos en el marco del modelo organizativo actual para emitir críticas y para afrontar situaciones de hostilidad, a la vez que se plantearan posibilidades de desarrollo professional orientadas a la construcción de liderazgo educativo.

Intervención en la Mesa Redonda relativa a la mejora de la convivencia en el en el marco del V Encuentro Nacional de Orientación "Educar y orientar en la diversidad".

El funcionament dels centres educatius públics es basa en la participació dels diversos actors organitzatius en els diversos aspectes de la vida escolar. Això fa que tinguin una especial rellevància els espais de treball col.laboratiu que apleguen diversos professionals: equip directiu, consell de direcció, claustre, reunions de cicle, comissions, sessions d'avaluació... La reunió d'un nombre considerable de persones durant un espai relativament curt de temps comporta un conjunt de reptes per a les persones que n'assumeixen la dinamització: preparació prèvia, convocatòria, harmonitzar operativitat i clima relacional; gestió del temps; delimitació de procediments; convocatòria, procediments de presa de decisions, seguiment dels acords, reconducció de la reunió quan es produeixen intervencions inesperades o imprevistos, intervenció en situacions crítiques... A la sessió de treball s'exposaran els fonaments de les reunions; s'analitzaran les principals dificultats que han d'afrontar els directius i s'establirà un diàleg amb els participats en el qual s'oferirà la possibilitat de considerar interrogants o reptes viscuts.

Sympòsium en el cual se presentará una propuesta de organización y sistematización de las experiencias de mejora de la convivencia escolar que se están llevando a cabo a la vez que se expondrán experiencias y programas procedentes de diversas comunidades autónomas.

La tutoria al professorat novell és una realitat als centres educatius catalans. Posa en joc una logística complexa en la qual hi ha molts protagonistes: interins, tutors, formadors, directius, inspectors... que contribueixen a ajudar el nouvingut en el seu procés d'adaptació al centre i de desenvolupament professional, alhora que n'acrediten el progrés.
La posada en marxa i el desplegament d'una iniciativa certament ambiciosa resulta complexa. Des d'aquesta perspectiva, sembla lògic interessar-se per conèixer quins són els principals dilemes que comporta, quina resposta s'hi dona des del centres i com ho viuen i ho veuen els interessats.
En el decurs de la sessió s'aportaran els resultats d'un estudi realitzat a les comarques de Girona.

Ponencia marco del Sympòsium 17 Experiencias de mejora de la convivencia escolar. Identificación y sistematización en el marco del II Congreso Internacional de Convivencia Escolar, que se desarrollará en Almería, del 16 al 19 de marzo de 2010. El texto se destina a caracterizar las dificultades de convivencia en los centros educativos, a analizar las vías de abordaje propuestas por diversos autores, a considerar los actores que deben intervenir en la mejora y a proponer la existencia de diversos ámbitos que contribuyen a un enfoque poliédrico. La parte final se destina a sistematizar la catalogación y el análisis de experiencias de mejora. http://www.joanteixido.org/doc/convivencia/camino_andar.pdf

En uns temps de notables canvis en la composició de les plantilles docents de les escoles i instituts, l'acollida als nous professors (i, també, als professionals educatius de diversa mena) que s'incorporen al centre en diversos moments del curs escolars constitueix un aspecte prioritari.
S'han de tenir en compte aspectes tècnics (per a què ha de servir? què fer? qui ha de fer-ho? quan fer-ho?, amb què fer-ho?.i també aspectes relacionals (contribució a la creació de clima de centre, importància de les primeres impressions, traspassar els límits de la relació professional, aprofitament dels escenaris informals, contribució al creixement professional i personal dels docents...).
En el decurs de la intervenció s'aportaran els resultats d'alguns treballs de recerca recents o en vies de realització referits al tema. La darrera part de la sessió es destinarà a un col.loqui amb els assistents en el qual poden plantejar-se alguns dels dilemes pràctics que sorgeixen en l'acolliment als professionals de nova incorporació.

Tercera sessió de treball que correspon al mòdul "El centre educatiu, una organització que aprèn" del Programa de Formació Permanent de Directius escolars. Ed. Primària

La millora de la convivència escolar constitueix una qüestió prioritària. Les diverses investigacions realitzades posen de manifest que la violència escolar augmenta. L'afrontament de la problemàtica requereix una resposta integral, en la qual s'han de considerar, d'una manera coordinada, diverses dimensions: a) educativa; b) professional; c) comunitària; d) organitzativa i e) operativa o de resolució de conflictes. El Pla de Convivència ha de reflectir els objectius i les activitats que es planteja dur a terme el centre davant el repte de millorar la convivència. A la conferència es delimitaran els components del Pla, s'establirà el procés a seguir en la seva elaboració i aprovació i, finalment, s'alertarà de possibles riscos de burocratització, davant els quals es proposa un procés d'elaboració inductiu, que parteixi d'iniciatives concretes de millora.