Vegeu la sessió del 14 d'abril de 2010.

La mejora de la convivencia. Planes integrales de mejora: elaboración y desarrollo. Liderazgo de planes de mejora de la convivencia. Competencias directivas para el liderazgo de procesos de mejora. A lo largo de la sesiones se revisarán los retos profesionales que se presentan a los directivos ante el reto de diseñar e implementar planes de mejora de la convivencia

Agresividad, hostilidad y violencia como componentes de la tarea educativa. Afrontamiento de situaciones de hostilidad en el aula y en el centro. Competencias profesionales para el afrontamiento de la hostilidad. Crecimiento personal y superación de situaciones de afrontamiento. A lo largo de la sesión se analizarán situaciones de afrontamiento que forman parte de la tarea cotidiana de los docentes, poniendo la atención en la intervención de los profesionales.

Agresividad, hostilidad y violencia como componentes de la tarea educativa. Afrontamiento de situaciones de hostilidad en el aula y en el centro. Competencias profesionales para el afrontamiento de la hostilidad. Crecimiento personal y superación de situaciones de afrontamiento. A lo largo de la sesión se analizarán situaciones de afrontamiento que forman parte de la tarea cotidiana de los docentes, poniendo la atención en la intervención de los profesionales.

Agresividad, hostilidad y violencia como componentes de la tarea educativa. Afrontamiento de situaciones de hostilidad en el aula y en el centro. Competencias profesionales para el afrontamiento de la hostilidad. Crecimiento personal y superación de situaciones de afrontamiento. A lo largo de la sesión se analizarán situaciones de afrontamiento que forman parte de la tarea cotidiana de los docentes, poniendo la atención en la intervención de los profesionales.

Novena sessió de Treball del Seminari GROC.

Sisena i darrera sessió de treball de la Xarxa CB. .

El model directiu de les escoles i instituts és complex. Se situa en un punt indeterminat d'autonomia o de dependència (segons es miri) envers el sistema. Es tracta d'un tret característic del model que s'ha mantingut des de la LODE a la LOE i la LEC. Ara bé, admet diverses concrecions en funció del moment històric, del context, de la cultura de centre i, també, dels factors mentals (concepcions, valors, esquemes mentals) dels qui exerceixen el càrrec, que ens els moments actuals són ben vives arran de les propostes de decrets d'Autonomia i de Direcció. Quan hom accedeix de bell nou a la direcció ho fa desorientat, sense conèixer les normes del joc. Comencen a sortir temes, problemes, dificultats davant les quals ha d'intervenir i, sense adonar-se'n, hom es va construint una idea intuïtiva del funcionament del sistema educatiu. A mesura que dóna resposta a preguntes com: que s'ha de fer davant d'aquesta situació?, qui em pot orientar?, quin és el paper del director/a?, quin grau d'autonomia/dependència posseeix?, en què consisteix la participació?, quin és el paper del Consell Escolar?... es formant la seva pròpia idea del model directiu: Al llarg de la sessió es presenten els fonaments del model directiu de tipus participatiu, s'observa la seva evolució en els darrers trenta anys posant especial atenció a la LEC i als decrets d'Autonomia i Direcció i es fomenta el diàleg i l'intercanvi d'opinions entre els assistents entorn dels seus trets característics i la incidència que tenen en la feina quotidiana.

Los directivos escolares adquieren o desarrollar un conjunto de competencias profesionales específicas que inciden directamente en el buen desempeño del trabajo que llevan a cabo. La sesión de trabajo se dedicará a considerar las posibilidades y las características distintivas de desarrollo de competencias directivas en el ámbito de la escuela pública.
A lo largo de la sesión se va a plantear el enfoque competencial a la realidad de la dirección escolar, se van a explorar las percepciones de los directivos asistentes en torno al "buen" directivo, se propondrá un catálogo de competencias básicas para el ejercicio de la dirección escolar que será contrastado con la experiencia cotidiana de los asistentes y, finalmente, se consideraran las posibilidades de identificación, diagnóstico y desarrollo.
La última parte de la sesión se destinará a plantear una iniciativa de desarrollo de competencias de afrontamiento de situaciones de hostilidad y ataques verbales llevada a cabo con directivos de Catalunya, en el marco del seminario GROC.

Sisena i darrera sessió de treball de la Xarxa CB.

El modelo directivo de las escuelas e institutos es complejo. Se sitúa en un punto indeterminado de autonomía o de dependencia (según se mire) en su relación con el suprasistema. Se trata de un rasgo característico del modelo que se ha mantenido (con oscilaciones) desde la LODE a la LOE. Admite diversas concreciones según el momento histórico, el contexto, la cultura de centro y, también, de los factores mentales (concepciones, valores, intereses, motivaciones) de quienes ejercen el cargo. Se trata de aspectos que en los momentos actuales están de actualidad en diversas Comunidades Autónomas. En Andalucía se concretan en el borrador del Reglamento Orgánico de Centros, donde se establecen nuevas atribuciones de los directivos en aspectos como la gestión de las sustituciones, la incoación de expedientes sancionadores, los criterios de organización y gestión del centro, la gestión de la convivencia, etc. A lo largo de la sesión se darán pautas para la comprensión del modelo participativo, se vislumbrarán algunos cambios y consecuencias derivados de la introducción de modelos de calidad y se comentarán los principales aspectos que se establecen en el borrador del ROC.

L'exercici de la direcció implica realitzar un conjunt de funcions que garanteixin el bon funcionament del centre. Quan hom observa la delimitació que se'n fa als documents legislatius s'adona que es tracta d'una formulació ambigua, que admet múltiples concrecions i, per tant, resulta difícil formar-se'n una imatge comprensiva. En el decurs de la sessió es plantegen algunes característiques generals de la feina dels directius escolars; s'efectua una classificació de les diverses tasques que duen a terme; es fomenta l'anàlisi i la reflexió sobre la seva importància, dificultat, grau de preparació… i, finalment, es consideren les competències necessàries per dur-les a terme d'una manera exitosa.

Els centres educatius es proposen objectius de millora de diversa índole (d'increment de l'aprenentatge dels nois i noies, de convivència, d'innovació docent...) a la base dels quals hi ha una anàlisi de la realitat institucional i un grapat de bones intencions. Per dur-ho a la pràctica, s'elaboren projectes de millora que poden ser estimulats amb la dotació de recursos addicionals. El projecte és una eina necessària, indispensable. Però no és suficient. No n'hi ha prou amb un bon projecte; no hem d'oblidar que els resultats es troben en mans de les persones, és a dir, del conjunt de professionals (i, també, alumnes, famílies...) que han de portar-lo a la pràctica. L'assoliment de millores perdurables (que es consoliden en l'organització) no és possible sense les persones, sense la participació i la implicació de la gent. Al capdavall, són el resultat del treball col.laboratiu i compartit de moltes persones que han de posar-se d'acord. Es tracta d'aconseguir l'equilibri entre la dimensió tècnica i la dimensió cultural. D'una banda, de res no serveix elaborar plans tècnicament perfectes si la gent no els coneix, no hi creu, no està disposada a invertir-hi l'esforç necessari, etc. D'altra banda, l'entusiasme, la bona disposició, el bon clima... no porten gaire enlloc si no es té clar el camí a seguir i la responsabilitat que ha d'entomar cadascú. Es tracta d'arribar a una situació d'equilibri (sempre inestable) que és singular per a cada institució, per a cada moment històric i per a cada iniciativa. En el decurs de la sessió es posarà èmfasi en la sensibilització i la motivació dels professionals com a elements clau de la millora.

L'estil directiu ens remet a la manera singular que cada directiu té de fer les coses, de plantejar-se la relació amb les persones amb qui treballa, d'entendre la seva posició en el conjunt del sistema, d'intervenir en els conflictes… en definitiva, de fer la feina. Quan girem la vista enrere i repassem els directius que hem conegut, és fàcil que ens vinguin a la memòria etiquetes com "bona persona", "buròcrata", "relacions públiques", "personalista", "activista social", "autoritari", "legalista", "cremat", "paternalista" que indiquen tendències en la seva manera de ser i d'actuar. En el decurs de la sessió es plantejarà una activitat d'autoanàlisi del propi estil directiu. delimitaran els aspectes que configuren l'estil directiu tot partint de l'anàlisi d'algunes situacions aportades pels assistents.