La cultura de centro constituye un rasgo distintivo de la organización que se manifiesta a través de signos perceptibles que deben ser adequadamente interpretados. Se trata de hábitos o maneras de hacer instaladas en el imaginario colectivo y, por tanto, relativament estables.
Los directivos deben conocer los rasgos culturales distintivos de su centro, interpretarlos críticament y formarse un estado de opinión fundamentado en torno a su pertinencia y a su bondad. Se trata de un estadio inicial imprescindible para acometar acciones de cambio. A lo largo de la sesión de aportarán ideas e instrumentos para el anàlisis de la cultura organizativa y se expondran las posibilidades y, también, los riesgos de los procesos de cambio cultural.

El funcionament dels centres educatius públics es basa en la participació dels diversos actors organitzatius en els diversos aspectes de la vida escolar. Això fa que tinguin una especial rellevància els espais de treball col.laboratiu que apleguen diversos professionals: equip directiu, consell de direcció, claustre, reunions de cicle, comissions, sessions d'avaluació...
La reunió d'un nombre considerable de persones durant un espai relativament curt de temps comporta un conjunt de reptes per a les persones que n'assumeixen la dinamització: preparació prèvia, convocatòria, harmonitzar operativitat i clima relacional; gestió del temps; delimitació de procediments; convocatòria, procediments de presa de decisions, seguiment dels acords, reconducció de la reunió quan es produeixen intervencions inesperades o imprevistos, intervenció en situacions crítiques...
A la sessió de treball s'exposaran els fonaments de les reunions; s'analitzaran les principals dificultats que han d'afrontar els directius i s'establirà un diàleg amb els participats en el qual s'oferirà la possibilitat de considerar interrogants o reptes viscuts

El funcionament dels centres educatius públics es basa en la participació dels diversos actors organitzatius en els diversos aspectes de la vida escolar. Això fa que tinguin una especial rellevància els espais de treball col.laboratiu que apleguen diversos professionals: equip directiu, consell de direcció, claustre, reunions de cicle, comissions, sessions d'avaluació...
La reunió d'un nombre considerable de persones durant un espai relativament curt de temps comporta un conjunt de reptes per a les persones que n'assumeixen la dinamització: preparació prèvia, convocatòria, harmonitzar operativitat i clima relacional; gestió del temps; delimitació de procediments; convocatòria, procediments de presa de decisions, seguiment dels acords, reconducció de la reunió quan es produeixen intervencions inesperades o imprevistos, intervenció en situacions crítiques...
A la sessió de treball s'exposaran els fonaments de les reunions; s'analitzaran les principals dificultats que han d'afrontar els directius i s'establirà un diàleg amb els participats en el qual s'oferirà la possibilitat de considerar interrogants o reptes viscuts

Els centres educatius es troben subjectes a processos de canvi: poden evolucionar i, també, involucionar. Abans d'emprendre acciones de millora cal disposar d'informacions fiables sobre l'estat del centre. Els diversos instruments d'avaluació institucional permeten efectuar diagnòstics acurats de la situació en la qual es troba un centre en els diversos àmbits, arran dels quals establir plans de millora. Existeixen múltiples models d'avaluació de centres que han d'esser adequats a les possibilitats de cada centre per tal que siguin útils.
L'avaluació de centres es troba estretament lligada a la millora. Són diverses les possibles estratègies de millora, en un ampli continuum que abraça des dels plantejaments col.laboratius basats en la participació voluntària de les persones en un projecte comú fins els diversos models d'escoles eficaces. En conjunt han donat lloc a un ampli ventall de plantejaments aspiren a l'assoliment de majors nivells de qualitat.
Es tracta d'adoptar un model que sigui coherent amb els valors institucionals i que s'adapti a les peculiaritats i necessitats dels centres d'educació musical.

Novena sessió de treball del Seminari GROC 2010-2011.

El model directiu de les escoles i instituts és complex. Se situa en un punt indeterminat d'autonomia o de dependència (segons es miri) envers el sistema. Es tracta d'un tret característic del model que s'ha mantingut des de la LODE a la LOE i la LEC. Ara bé, admet diverses concrecions en funció del moment històric, del context, de la cultura de centre i, també, dels factors mentals (concepcions, valors, esquemes mentals) dels qui exerceixen el càrrec, que ens els moments actuals són ben vives arran de les propstes de decrets d'Autonomia i de Direcció.
Quan hom accedeix de bell nou a la direcció ho fa desorientat, sense conèixer les normes del joc. Comencen a sortir temes, problemes, dificultats davant les quals ha d'intervenir i, sense adonar-se'n, hom es va construint una idea intuïtiva del funcionament del sistema educatiu. A mesura que dóna resposta a preguntes com: que s'ha de fer davant d'aquesta situació?, qui em pot orientar?, quin és el paper del director/a?, quin grau d'autonomia/dependència posseeix?, en què consisteix la participació?, quin és el paper del Consell Escolar?... es formant la seva pròpia idea del model directiu:
Al llarg de la sessió es presenten els fonaments del model directiu de tipus participatiu, s'observa la seva evolució en els darrers trenta anys posant especial atenció a la LEC i als decrets d'Autonomia i Direcció i es fomenta el diàleg i l'intercanvi d'opinions entre els assistents entorn dels seus trets característics i la incidència que tenen en la feina quotidiana.

El ejercicio de la función directiva en una escuela o instituto comporta, inevitablemente, el abordaje de situaciones de conflicto: con el profesorado, con los padres, con la Administración, entre los propios miembros del equipo directivo, etc. El conflicto se encuentra en la base de las relaciones humanas y, por tanto carecen de sentido las disquisiciones teóricas en torno a su bondad o su maldad. Nos guste o no, está ahí y debemos lidiar con él.
A lo largo de la sesión de trabajo se van a exponer las características de los conflictos en los centros educativos, las diversas concepciones que sobre él tienen los directivos así como las posibilidades de abordaje.
Se realizaran ejercicios prácticos que permitirán analizar los diversos factores personales que intervienen en el abordaje y resolución de conflictos.

La gestió de l'aula és la base de la feina docent. Ho és ara i ho ha estat sempre. Els mestres i professors han de posseir i/o desenvolupar competències específiques per a l'establiment de relacions interpersonals positives amb els alumnes, per a l'establiment i el respecte de normes de funcionament i de relació a l'aula i, també, afrontament de situacions de tensió que han d'adequar a les característiques dels alumnes, del context, del destinatari... tot partint dels trets de personalitat i del bagatge professional de cadascú.
Els docents s'identifiquen amb una etapa (infantil), una àrea curricular (matemàtiques, educació artística, etc) o amb una matèria (tecnologia, anglès, música...) i procuren que els alumnes aprenguin. Ara bé, per aconseguir-ho d'una manera eficaç han de posar atenció a un conjunt de factors (arribar, saludar els alumnes, posar ordre, advertir els qui xerren, resoldre un conflicte, avortar un aldarull...) que afavoreixen la creació d'un clima de treball que possibilita l'aprenentatge. Es tracta d'analitzar i prendre consciència del què fem (autoconeixement), de conèixer noves alternatives (repertori de conductes docents) per tal de valorar-ne les possibilitats d'ús i, si es considera oportú, assajar-ne la posada en pràctica.

La docència compartida (treball conjunt i coordinat de dos mestres a la mateixa aula) constitueix una modalitat novedosa de treball docent que neix de la intenció d'atendre la diversitat dels alumne amb la màxima eficàcia en un context d'inclusivitat.
Des d'una perspectiva organitzativa implica el mateix cost docent que un dessoblament (dos professors per un grup d'alumnes) amb l'avantatge que no requereix una aula addicional.
Des d'una perspectiva didàctica, en canvi, són múltiples els aspectes a tenir en compte: la corodinació entre el professorat, l'especialització dels rols docents, la delimitació de funcions, etc. També cal tenir en compte la contribució al treball en equip del professorat i a la cohesió claustral.
Al llarg de les sessions teòrico-pràctiques s'analitzaran diverses modalitats de treball de dos docents a l'aula; es consideraran els avantatges i inconvenients de cadascuna i s'ajudarà els assistents a valorar les aportacions que depara i, també, els aspectes que han de tenir en compte en la seva experimentació.
El curs es completa amb un treball no presencial dels assistents que serà comentat amb el formador en una sessió específica programada per al 3 de juny de 2011.

Assessorament als centres ZER FONT DE L'AIGUADÍ (RASQUERA-GINESTAR), CEIP FIGUEIROA (A ESTRADA), CEIP TAO (TEGUISE), CEIP FORNELLS (MENORCA) integrats en el projecte ARCE
Sessió de treball dels quatre centres participants en la qual s'exposarà i es contrastarà la celebració de la festa del Carnaval a cadascun dels centres participants. També es delimitarà el pla de treball per a la propera trobada.

L'exercici de la direcció implica realitzar un conjunt de funcions que garanteixin el bon funcionament del centre. Quan hom observa la delimitació que se'n fa als documents legislatius s'adona que es tracta d'una formulació ambigua, que admet múltiples concrecions i, per tant, resulta difícil formar-se'n una imatge comprensiva.
En el decurs de la sessió es plantegen algunes característiques generals de la feina dels directius escolars; s'efectua una classificació de les diverses tasques que duen a terme; es fomenta l'anàlisi i la reflexió sobre la seva importància, dificultat, grau de preparació... i, finalment, es consideren les competències necessàries per dur-les a terme d'una manera exitosa.

L'estil directiu ens remet a la manera singular que cada directiu té de fer les coses, de plantejar-se la relació amb les persones amb qui treballa, d'entendre la seva posició en el conjunt del sistema, d'intervenir en els conflictes... en definitiva, de fer la feina.
Quan girem la vista enrere i repassem els directius que hem conegut, és fàcil que ens vinguin a la memòria etiquetes com "bona persona", "buròcrata", "relacions públiques", "personalista", "activista social", "autoritari", "legalista", "cremat", "paternalista" que indiquen tendències en la seva manera de ser i d'actuar.
En el decurs de la sessió es plantejarà una activitat d'autoanàlisi del propi estil directiu.
delimitaran els aspectes que configuren l'estil directiu tot partint de l'anàlisi d'algunes situacions aportades pels assistents.